La orientació de la teràpia Cognitiva-Conductual (TCC) parteix del principi que el patiment psicològic de la persona està estretament vinculat a pensaments, emocions i comportaments inadeqüats que han estat apresos en la trajectòria vital.
Una part del treball que es realitza amb el terapeuta és analitzar aquests pensaments, emocions i comportaments, i les creençes errònies que presenta el pacient i proposar-li l’aprenentatge de nous comportaments i pensaments més funcionals i adaptats.
El treball terapèutic consistirà bàsicament en:
- Detectar comportaments, emocions i pensaments disfuncionals.
- Entendre el passat en la mesura que ajudi a resoldre el present.
- Provocar canvis efectius que duguin al pacient a arribar als seus objectius vitals: personals i professionals.
El tractament va dirigit a:
- Persones que travessen moments vitals difícils (divorcis, separacions, problemes de parella, solitud) o que suporten un patiment psicològic que desitgin alleujar.
- Persones que desitgen conèixer’s millor o que volen treballar o millorar aspectes de la seva personalitat.
- Qualsevol que es reconegui en algun dels motius de consulta .
El terme psicoterapia és d’origen grec i significa “cura de l’ànima”. Una psicoterapia consisteix en una sèrie d’entrevistes amb un professional , en general individuals (però poden ser grupals) amb l’objecte de tractar problemes psicològics amb una metodología específica.
Una psicoterapia és un treball sobre un mateix. Permet a la persona realitzar un autoexamen dels seus problemes i d’aquells aspectes de la seva vida que més ho necessiten.
És la paraula que ens diferencia de tots els altres éssers vivents i que ens fà humans. Naixem sense conèixer el llenguatge però ja des del naixement aprenem a comunicar i innombrables connexions neuronals que es realitzen a nivell cerebral faràn de nosaltres el que som. És la paraula com a tal que modela el nostre pensament i dóna forma a les nostres idees i a les nostres emocions. És doncs a través de la paraula que podem actuar sobre aquestes.
Tal com un metge actúa amb fàrmacs sobre el nostre cos un terapeuta, amb un rigor metodològic, una neutralitat i objectivitat exigits pel propi procés terapèutic, actuarà sobre la nostra ment .
Tant la família com l’amistat són un suport insubstituïble per a la persona. No obstant això, i depenent del tipus de problema que es tracti, són vàries les raons que poden dur a consultar un terapeuta:
- Saber i experiència
Perquè un psicòleg és un especialista amb experiència en problemes mentals i els éssers humans, a pesar de la nostra individualitat, patim tots el mateix tipus de conflictes psicològics. Serà ell doncs el millor preparat i qui més pràctica tingui per a ajudar en aquests casos.
- Sinceritat i neutralitat
Tant amb familiars com amb amics mantenim uns rols, degut al fet que depenem en part de la imatge de nosaltres mateixos que donem als demés. Exposar les pròpies debilitats i dificultats pot desestabilitzar i comprometre aquestes relacions. Per contra, el terapeuta sempre estarà al marge de les relacions personals del pacient.
- Secret professional
Un terapeuta està preparat per a atendre tot tipus de problemes, fins i tot els més personals i íntims amb la tranquil·litat que aquests no sortiràn de la consulta.
- Ajudar a parlar
No sempre som totalment conscients dels nostres sentiments. Sovint aquelles emocions més doloroses són les més difícils d’expressar i són les que a la llarga creen més dificultats i conflictes psicológicos. El treball del psicòleg consisteix a ajudar que aquestes emocions aflorin per a poder tractar-les i descobrir més ennllà de les dificultats del pacient significats i solucions que per un mateix no s’haguéssin plantejat.
El terapeuta, en primer i privilegiat lloc, escolta atentament el pacient. Però també el terapeuta pregunta, demana detalls i precisions, proposa interpretacions, incita a expressar emocions i a relatar fets de la pròpia història personal.
Bàsicament treballarà tres àrees amb el pacient:
- L’ajudarà a alliberar les seves emocions.
- L’ajudarà a entendre’s millor.
- L’ajudarà a canviar actituds i comportaments.
És important saber que un procés terapèutic no té una durada establerta. Tanmateix la teràpia Cognitiva-conductual acostuma a ésser curta.
El pacient és lliure de deixar la teràpia quan li sembli.
No obstant això una teràpia és un procés de canvi. Canviar actituds i comportaments molt arrelats en la nostra forma d’ésser requereix que hi dediquem un mínim de temps.
També poden realitzar-se sessions aïllades o de diagnòstic quan el pacient presenta uns dubtes concrets o un problema puntual.
Potser el criteri temporal més important és el criteri de canvi, i això requerirà un temps diferent per a cada persona.
La durada habitual d’una sessió és de tres quarts a una hora i la freqüència mitja és d’una sessió setmanal. En cas de quadres aguts (depressió moderada o severa, crisi de pànic o d’ansietat) el terapeuta pot plantejar de forma temporal dues sessions setmanals.